viernes, 22 de abril de 2011

Aquell amor que no s'apaga

No m'importava si feia calor o fred, si era de nit o de dia. Perquè quan et veia, trist o content, sabia que res valia més que la teva companyia. I no vaig necessitar perdre't per saber quin era el teu valor. La meva felicitat sempre havia estat en les teves mans, i tu mai vas saber que fer amb ella. No importa, en serio que no. Jo ja era feliç quan em parlaves, quan em regalaves algun minut de la teva vida. Era feliç quan em miraves, i em feies promeses que tan tu com jo sabíem que mai compliries. Promeses com: sempre estaré al teu costat..
Perquè ara, després de tan de temps, les coses que ens vam dir se les ha emportat el vent. Els riures durant aquelles tardes, s'han esfumat. Igual que aquells petons que em vaig imaginar. Intento trobar-li un sentit a la vida, però no hi ha. Si tu no hi ets aquí, no vull res. Perquè d'una cosa estic segura, i es que, mai deixaré de somiar en que algun dia tornaràs, disposat a fer-me la més feliç. I soc pacient, no tinc pressa perquè arribi aquell dia en que deixem de ser tu i jo,i comencem a ser nosaltres.

1 comentario: